Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Ens veiem al Mercat! per Toni Vallory

IMG_ç89

Ens ha tocat viure en una època de grans canvis en els costums i hàbits –entre altres, els alimentaris. Avui, anar a comprar el menjar diàriament és un luxe que molt poca gent es pot permetre. Acostumem a anar a un gran supermercat, com a màxim un cop per setmana –i si és possible dissabtes a la tarda-, i carregar els grans carrets metàl·lics més enllà del seu límit  horitzontal de càrrega:

Paper de vàter; llet fresca; 150grams de pernil salat llescat fa dies i envasat al buit; magdalenes de fabricació industrial; brou de pollastre en tetra-bric; compreses; Patates chips amb gust de xampinyons; pinya natural d’oferta; desodorant; unes quantes barres de baguette amb un cruixent efímer; etc.

Confesso amb una mica de vergonya que m’agrada mirar què compra la gent i quin tipus de gent compra segons què. Crec que un bon joc educatiu, seria intentar aparellar carrets de la compra amb diferents senyors i senyores: “Diguem  què compres i et diré com vius, com ets”. La gent fa cues a la caixa, separades pels carrets i sense gaire intenció de relacionar-se; es posa tot el que s’ha comprat  sobre la cinta transportadora i es separa de la compra del que ens ha precedit, amb un cartró una mica atrotinat que, a més, serveix per a recordar-nos que aquesta setmana hi ha oferta de bistec de primera a 3 euros el quilo. Sí, potser pot semblar exagerat. Jo també ho he pensat. Fins i tot amb una mica de demagògia. Sí, es clar, m’han demanat si m’agradaria escriure una mica sobre el Mercat del Lleó i el que representen aquests tipus de mercat i començo per carregar-me els súpers.

He intentat fer una anàlisi real d’un dels grans canvis de costums socials del segle XX. Nosaltres, estem tan acostumats a aquesta manera de comprar que no ens n’adonem de com ho fem. Imaginem per un moment que vingui qualsevol persona d’un país no-industrialitzat acostumada a comprar diàriament en un típic i fantàstic mercat del poble o ciutat, producte fresc directe dels productors en un entorn culturalment natural, on coneix als venedors i venedores, als altres compradors i compradores, on pot interrelacionar-se amb molta gent cada dia, parla amb la seva veïna i també amb una desconeguda i comenten  quina és la millor manera de fer un bon plat amb aquell peix assecat i/o fumat. Amb aquells impressionants pops plans com paper i que, amb una fortor olfactiva a la que nosaltres no estem acostumats, ens marca on són les parades d’aquests productes i el posem, de cop i volta al mig d’un supermercat amb tot el producte plastificat, amb la gent que no es parla, amb estrés a la caixa per tal d’aconseguir posar el que has comprat en bosses sense fer perdre el temps als demés…

Segurament no he pogut ser imparcial. He volgut ser molt parcial, sí, d’acord. Un dels problemes que hi haurà en un futur immediat, imminent -ja avui ho veiem-,  és el trencament amb els costums del coneixement alimentari ancestral. Aquell que d’àvies a mares, de mares a filles, de sogres a joves, durant segles, havia anat passant de boca a orella; de cassola a cassola. De cuina a cuina. Ara, tot això ha desaparegut. És precisament en aquest punt, en l’aprenentatge diari, en l’intercanvi i per tant en l’enriquiment gastronòmic i cultural, on els Mercats tradicionals poden –i han-,  de salvar aquests coneixements adquirits al llarg dels segles i que han  convertit el petit país on vivim en un referent gastronòmic mundial.

Vull convidar  la gent a anar a comprar -encara que sigui un sol dia-, al Mercat del Lleó. Per a provar-ho, per a veure-ho i per a viure-ho. Una visita breu, sense esforç, a comprar unes cebes tendres acabades de collir; un pollastre de pagès; uns formatges artesans i unes nous, o una mica de peix fresc de qualitat. Mentrestant, sense vergonya, preguntem, parlem, conversem, sumem coneixements, demanem la millor manera de cuinar o expliquem a la senyora que tenim al costat que la carbassa laminada i al forn és increïblement bona i molt fàcil de fer. M’agradarà poder enriquir el meu dia a dia, aprenent dels vostres coneixements gastronòmics.

Ens veiem al Mercat!

Toni Vallory, cuiner

1 Comentari
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Twitter Trackbacks for Ens veiem al Mercat! per Toni Vallory — Mercat del Lleó [mercatlleo.cat] on Topsy.com { 01.31.11 at 10:33 }

[...] Ens veiem al Mercat! per Toni Vallory — Mercat del Lleó bloc.mercatlleo.cat/?p=127 – view page – cached Ens ha tocat viure en una època de grans canvis en els costums i hàbits –entre altres, els alimentaris. Avui, anar a comprar el menjar diàriament és un luxe que molt poca gent es pot permetre. Acostumem a anar a un gran supermercat, com a màxim un cop per setmana –i si és possible dissabtes a la tarda-, i carregar els grans carrets metàl·lics més enllà del seu límit horitzontal de… Read moreEns ha tocat viure en una època de grans canvis en els costums i hàbits –entre altres, els alimentaris. Avui, anar a comprar el menjar diàriament és un luxe que molt poca gent es pot permetre. Acostumem a anar a un gran supermercat, com a màxim un cop per setmana –i si és possible dissabtes a la tarda-, i carregar els grans carrets metàl·lics més enllà del seu límit horitzontal de càrrega: View page Tags [...]

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>