Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Girona – Albi, mercats agermanats

adhesiu

Girona esta agermanada amb la ciuta francesa d’Albi. Amb motiu d’aquesta relació, també els mercats d’abastaments de les dues ciutats s’han agermanat en una acció que vol posar en comú els ciutadans i els seus productes alimentaris. Una forma molt interessant de coneixer altres realitats i de fer que la nostra ciutat  sigui també coneguda arreu.

Per això el Mercat d’Albi i el Mercat del Lleó regalem 2 caps de setmana per a 2 persones a cada ciutat entre els seus compradors.

A Girona ens visitaran el primer cap de setmana del Temps de Flors, on a banda de l’estada amb hotel i pensió completa  inclosos, els nostres conciutadans albigesos realitzaran visites organitzades al Mercat del Lleó i a l’Exposició Temps de flors durant  els dies  6,7 i 8 de maig.

Topt plegat en col•laboració amb:

L’Associació d’Hosteleria de GironaGirona, Bons Fogons

En contrapartida, els comerciants del Mercat d’Albi ens ofereixen per als nostres clients 1 cap de setmana per a 2 persones a Albi els dies 22, 23 i 24 d’abril de 2011 i 2 cistelles de productes francesos valorades en 200.-€ c/una

El dissabte 16 d’abril a les 14:00 es farà el sorteig i s’extrauran les butlletes guanyadores. La mecànica de participació és una butlleta per cada tiquet de compra feta a les parades del Mercat
L’estada dels premiats a Albi es realitzarà en establiments de qualitat reconeguda, com també seran els que acolliran els nostres amics albigesos a Girona. Esperem la vostra participació!

4, abril 2011   Cap Comentari · » Subscriu-te al RSS dels comentaris

Les parades del Mercat del Lleó: Fruites i Verdures

verdures

Hem arribat a la primavera, renovació de productes i augment de les hores de sol que faciliten l’ampliació de les possibilitats de comprar més i més variat. La postcollita d’alguns productes, per exemple és molt bona. En molts aliments, les modernes tècniques de conreu ens permeten disposar d’excel.lents qualitats durant tota estació al llarg de l’any. En altres casos mitjançant la conservació com per exemple les taronges, però és evident que la verdura i la fruita de temporada i d’aprop, com és el producte del Mercat del Lleó, ofereix millor i més bon sabor.

Cal aprofitar que encara tenim Endívies, coliflor, Cols de Brussel·les, Col Lombarda . En fruites arriba l’estació de maduixes i maduixots de temporada, encara que en els mercats les trobem des de fa alguns anys molt abans. També hem de donar la benvinguda als tomàquets.
Les verdures de l’época son: Bledes, Carxofes, Api, Carbassa, Ceba, Cebes, Cols de Brussel·les, Coliflor, Endívies, Espàrrecs de marge, Pèsols, Faves, Mongetes verdes, Enciams, Llombarda, Naps, Pebrots verds, Porros, Remolatxes, Cabdell, Tomàquets, Pastanagues.
I de fruites arriben els Alvocats, Maduixes, Maduixots, Llimes, Kiwis, Pomes, Taronges, Peres (d’aigua, grogues …), Pinya, Plàtans, Pomelos.
Els colors i les olors es sumen a l’estesa de productes de les parades.

Al Mercat del Lleó les parades de Fruita i Verdura són:
Fruits secs SERRALLONGA-TULSÀ, Fruites MARGARITA, Fruites ALT EMPORDÀ, Fruiteria MANEL, Fruites i verdures NICOLAS CAPEL, Fruites i verdures DOLORS I MONTSE, Verdures i hortalisses PUIGDEVALL, Fruites i verdures ANA I FINA, Fruits CAMPLLONG, Fruites i verdures, NÚRIA BORRÀS, Fruites i verdures MERCEDES CANALS, Fruites i verdures MOLAS PIBERNAT, Fruites i verdures JOSEP BRUNSÓ, Fruites i verdures MARC GRUAT, Fruites i verdures JOSEP CASELLAS, Fruites i verdures FERRAN BAEZ, Fruites i verdures PILAR PUIGDEVALL, Fruites i verdures MARIA GELABERT, Fruites i verdures PILAR PELACH, Fruites i verdures ANGEL SERRA, Fruites i verdures DOLORS PIFERRER, Fruites i verdures HORTA MASÓ, Fruites i verdures JOSEP CREIXELL, Fruites i verdures FRANCESC PLANAS, Fruites i verdures ELISEU CARRERAS, Fruites i verdures JOSEP COSTA, Fruites i verdures ANTÒNIA PLANAS, Fruites i verdures JOAN PUIGDEVALL, Fruites i verdures JOSEFA GISPERT, Fruites i verdures ALBERT MASFERRER, Fruites i verdures ANTÒNIA GARRIGA, Fruites i verdures JOSEP BOU

21, març 2011   Cap Comentari · » Subscriu-te al RSS dels comentaris

El LLeó del Mercat no es disfressa

duran

Per Carnestoltes el Mercat del Lleó de Girona (“El Mercat” o “La Plaça”) ha escenificat una disfressa. Les portes del mercat han estat modificades (ben justes perquè algú alt com jo no hi pugui pas passar gaire còmode), s’hi han penjat banderes, s’han guarnit les parades, i la majoria de treballadors han ajudat a recrear un ambient medieval. És una transformació molt temporal en sincronia amb d’altres transformacions carnestolèndiques, amb les ganes que tenen moltes persones (entre les quals no m’hi incloc) de ser un altre tipus de persona per un dia.
El Mercat del Lleó s’ha pseudotransformat en un castell medieval. Bona metàfora, perquè és exactament el contrari: el Mercat del Lleó és un lloc d’acollida, un ambient d’intercanvi d’informació (fer petar la xerrada, trobar-s’hi romagueres, fer cua) i de converses que immemorialment han precedit l’actual web 2.0, on la conversa, la compartició i la col.laboració en són les bases sòlides.

Igual que els monopols magnètics, el Mercat de Lleó atrau gent del barri, gent de tot Girona, gent de les rodalies, passavolants, gent ultrafronterera i de més enllà del Tordera. I el més important: els productes que s’hi venen no es disfressen mai. Perquè la qualitat de l’origen de la fruita, verdura, peix, carn, pollastre i d’altres queviures és el seu actiu principal.
Els mercats i les biblioteques (i escoles i universitats) són semblants a tot el món. De fet, és allò que visito sempre quan faig turisme. Per això tenen categoria pròpia al meu blog Edunomia (http://edunomia.net/diari/category/mercats). Els mercats proporcionen el primer termòmetre d’un país, d’una regió, d’una ciutat. La gent s’hi comporta com és realment, sense disfresses, de forma franca. Als mercats és on millor pot ubicar-se un observatori de la realitat.
duran1
El Mercat del Lleó té història des de mitjans del Segle XX. De fet, quan jo era jove i treballava al mercat com a venedor de fruita i verdura, de bon matí calia anar a comprar als magatzems ubicats al seu entorn. Feia molta fred; les pageses més matineres cremaven caixes de fusta per escalfar-se. Encara no havien arribat les fruites exòtiques que avui són aparador permanent: abans eren objecte de regal per Nadal. Avui hi ha fruita gairebé tot l’any (afortunadament, de la millor, no pas encara: cireres, abricocs, prunes, mandarines satsumes, prèssecs d’aigua, …). El cicle anual, de totes formes, hi és ben present. Fins i tot per l’hora d’anar-hi a comprar, per la rapidesa en fer-ho, pel tipus de compra. Per les festes senyalades, la gent es torna boja i para cua llarga per aconseguir allò que cal per fer un bon àpat.
En definitiva, la disfressa d’avui del Mercat és temporal, és fictícia, com a bona disfressa. Perquè, igual que als mercats de tot el món, el seu valor és l’autenticitat, la singularitat, el tracte, la confiança; senzillament, el mercat és vida.

El Mercat del Lleó s’ha transformat en els darrers anys, sense perdre el seu encant, sense que la pagesia que l’envolta amb els seus productes de l’horta l’hagi abandonat. Ha canviat una mica, pot fer-ho més encara com ho han fet alguns mercats de Barcelona. Però conserva la seva altivesa i el seu orgull de ser ple de vida, de tenir totes les parades obertes, de conservar la clientela, d’oferir productes no disfressats.

No sé si Girona té un mercat, o el Mercat del Lleó té una ciutat. Segurament totes dues coses.
Miquel Duran
professor i comissionat 2.0 de la Universitat de Girona

7, març 2011   Cap Comentari · » Subscriu-te al RSS dels comentaris

Carnestoltes al Mercat del LLeó

mercatcarnestoltes

Carnestoltes és una celebració pública que lloc immediatament abans de la Quaresma cristiana, amb data variable (des de finals de gener fins a principis de març segons l’any), i que combina alguns elements com disfresses, desfilades, i festes al carrer. Per extensió es diuen així algunes festes similars durant tot l’any. Malgrat les grans diferències que la seva celebració presenta al món, la seva característica comuna és la de ser un període de permissivitat i celebració lligada també al menjar i el beure.
L’origen de la seva celebració sembla probable de les festes paganes, com les que es realitzaven en honor a Bacus, el déu del vi, les saturnals i les lupercals romans, o les que es realitzaven en honor del bou Apis a Egipte. Segons alguns historiadors, els orígens d’aquesta festivitat es remunten a les antigues Sumèria i Egipte, fa més de 5.000 anys, amb celebracions molt semblants en l’època de l’Imperi Romà, des d’on es va expandir el costum per Europa, sent portat a Amèrica pels navegants espanyols i portuguesos a partir del segle XV.
El carnaval està associat principalment amb el catolicisme, i en menor mesura amb els cristians ortodoxos orientals, les cultures protestants usualment no celebren el carnaval o tenen tradicions modificades, com el carnestoltes danès. Aquesta festa és una de les més significades quant als menjars i les celebracions entorn de les viandes, és per tant una festa que té una relació directa amb l’activitat d’un mercat com el Mercat del Lleó.

El Mercat informa de les activitats i els productes que es trobaran a l’abast dels clients amb un grup de personatges: un bufó i diversos personatges medievals que passejaran pel Mercat i els carrers amb postals i fulletons informatius de les activitats a l’entorn del Carnestoltes, que tindran el colofó dissabte 5 de març, amb activitats al propi Mercat. És un moment adient per gaudir-ne de tots els productes i serveis que acompanyen la festa al Mercat del Lleó. Acompanyeu-nos!

28, febrer 2011   Cap Comentari · » Subscriu-te al RSS dels comentaris

“La meva terra , al meu Mercat”

cuineressalt

Ahir diumenge 20 de febrer les Cuineres de Salt, dirigides pel gastrònom Pep Nogué, obrien la programació dels tallers al Fòrum Gastronòmic Girona ’11 coorganitzat amb la Xarxa de Mercats Municipals de Girona.

Els 9 mercats municipals representats pel gastrònom Pep Nogué  i les Cuineres de Salt obrien el primer taller  ”La meva terra, al meu mercat” amb aquestes paraules:

“Quan entrem al mercat municipal és com si fóssim al rebost de casa nostra , un espai on els productes s’endrecen i es disposen acuradament per triar cada dia els ingredients dels àpats quotidians o dels plats elaborats per les festes assenyalades. El mercat  forma part de la nostra vida quotidiana i ens explica la història dels nostres pobles. “

Tot seguit  va començar la festa gastronòmica amb les Àvies de Salt que van presentar dues magnífiques receptes:

Galta de porc amb salsafins

El Platillu de Cards.

Els productes triats per les Cuineres de Salt volien transmetre una instantània del nostres Mercats Municipals, una de les millors definicions de la nostra terra i de la nostra gent; el festival de colors, olors i sabors de les parades mostrat al plat. Les Cuineres de Salt representaven el col·lectiu de les dones més expertes, la consciència que la dieta basada en productes frescos és garantia de qualitat i de salut.

Desprès de despullar els salsafins i cards de manera magnifica, el públic assistent al taller va comprendre que la millora manera de conèixer un poble és saber que menja, i els mercats el millor lloc per comprovar-ho.

Xarxa de Mercats Municipals de Girona

21, febrer 2011   1 Comentari · » Subscriu-te al RSS dels comentaris

El Fòrum Gastronòmic arriba al Mercat del Lleó

fg11_cat

Del 20 al 23 de febrer Girona es convertirà en el centre del món de la gastronomia. Al Palau de Congressos i a la Fira, durant quatre dies, els productes més bons i sans, trobaran al Fòrum Gastronòmics, totes les expressions possibles. En forma d’espectacles de cuina a l’Auditori amb els xefs més coneguts (Isma Prados, Ferran Adrià, Carme Ruscalleda i els mateixos germans Roca!), de tallers amb degustació o de tastos guiats i, també, d’aula d’aprenentatge per als més petits. El Fòrum és, a més, com un gran mercat on hi ha de tot bo, amb més de 300 empreses exposant-hi els seus productes. El Fòrum és, doncs, una festa pels sentits. Com ho són els mercats, com ho és el Mercat del Lleó.

El Fòrum Gastronòmic s’escampa i s’encomana. Des de dies abans, per tot Girona hi ha espais i racons fòrum. La gastronomia, com l’aire d’optimisme que respirem, són encomanadissos. El Museu d’Art exposa obres  de destacats artistes relacionades amb l’alimentació i puntuades amb textos de Girona Bons Fogons; els comerços de la ciutat participen a un Concurs d’aparadors; hi ha films cuinats al Cinema Truffaut; hi ha tastos per qui ramblegi; un munt d’iniciatives lectores a la Biblioteques; tast de vins al Museu Jueu; espectacles de cuina d’Alça Manela; un sopar a cegues dirigit pel gastrònom i cec Jonathan Armengol, al Pati Verd i uns esplèndids Meús Inèdit (nom de l’exquisida cervesa de Damm) a 18 restaurants gironins.

I al mercat què passa? Al Mercat, punt i a part. Perquè el Mercat del Lleó es vesteix de gala perquè és Fòrum. És l’aparador natural i més lluït de Girona que tenir pugui la gastronomia. És, doncs, un escenari del Fòrum Gastronòmic. Així és com a l’Aula gastronòmica del Mercat hi haurà un atractiu programa d’activitats. El dijous, 17, Maridatge de vins i tast de formatges de Cellers Torres, del Priorat, amb formatges de la Noucentista;  preu, 20€.  El divendres 18, durant tot el dia, Marató de cuina amb xefs i col·lectius que hi acudiran per aportar idees, trucs i receptes, de forma gratuïta; i el dissabte 19, de 10 a 13h, Compro i cuino, la marca estrella de l’Aula, amb David Mura ensenyant a comprar i cuinar tonyina; preu 30€.

D’activitats, del Fòrum gastronòmic, n’hi ha per dar i per vendre i de bons aliments al Mercat del lleó, n’hi ha un bé de déu que fa un goig que enamora.

Teniu tota la informació a www.forumgastronomic.com

Pep Palau
Director de Projectes
Pep Palau, von Arend & Associats

14, febrer 2011   2 Comentaris · » Subscriu-te al RSS dels comentaris

Ens veiem al Mercat! per Toni Vallory

IMG_ç89

Ens ha tocat viure en una època de grans canvis en els costums i hàbits –entre altres, els alimentaris. Avui, anar a comprar el menjar diàriament és un luxe que molt poca gent es pot permetre. Acostumem a anar a un gran supermercat, com a màxim un cop per setmana –i si és possible dissabtes a la tarda-, i carregar els grans carrets metàl·lics més enllà del seu límit  horitzontal de càrrega:

Paper de vàter; llet fresca; 150grams de pernil salat llescat fa dies i envasat al buit; magdalenes de fabricació industrial; brou de pollastre en tetra-bric; compreses; Patates chips amb gust de xampinyons; pinya natural d’oferta; desodorant; unes quantes barres de baguette amb un cruixent efímer; etc.

Confesso amb una mica de vergonya que m’agrada mirar què compra la gent i quin tipus de gent compra segons què. Crec que un bon joc educatiu, seria intentar aparellar carrets de la compra amb diferents senyors i senyores: “Diguem  què compres i et diré com vius, com ets”. La gent fa cues a la caixa, separades pels carrets i sense gaire intenció de relacionar-se; es posa tot el que s’ha comprat  sobre la cinta transportadora i es separa de la compra del que ens ha precedit, amb un cartró una mica atrotinat que, a més, serveix per a recordar-nos que aquesta setmana hi ha oferta de bistec de primera a 3 euros el quilo. Sí, potser pot semblar exagerat. Jo també ho he pensat. Fins i tot amb una mica de demagògia. Sí, es clar, m’han demanat si m’agradaria escriure una mica sobre el Mercat del Lleó i el que representen aquests tipus de mercat i començo per carregar-me els súpers.

He intentat fer una anàlisi real d’un dels grans canvis de costums socials del segle XX. Nosaltres, estem tan acostumats a aquesta manera de comprar que no ens n’adonem de com ho fem. Imaginem per un moment que vingui qualsevol persona d’un país no-industrialitzat acostumada a comprar diàriament en un típic i fantàstic mercat del poble o ciutat, producte fresc directe dels productors en un entorn culturalment natural, on coneix als venedors i venedores, als altres compradors i compradores, on pot interrelacionar-se amb molta gent cada dia, parla amb la seva veïna i també amb una desconeguda i comenten  quina és la millor manera de fer un bon plat amb aquell peix assecat i/o fumat. Amb aquells impressionants pops plans com paper i que, amb una fortor olfactiva a la que nosaltres no estem acostumats, ens marca on són les parades d’aquests productes i el posem, de cop i volta al mig d’un supermercat amb tot el producte plastificat, amb la gent que no es parla, amb estrés a la caixa per tal d’aconseguir posar el que has comprat en bosses sense fer perdre el temps als demés…

Segurament no he pogut ser imparcial. He volgut ser molt parcial, sí, d’acord. Un dels problemes que hi haurà en un futur immediat, imminent -ja avui ho veiem-,  és el trencament amb els costums del coneixement alimentari ancestral. Aquell que d’àvies a mares, de mares a filles, de sogres a joves, durant segles, havia anat passant de boca a orella; de cassola a cassola. De cuina a cuina. Ara, tot això ha desaparegut. És precisament en aquest punt, en l’aprenentatge diari, en l’intercanvi i per tant en l’enriquiment gastronòmic i cultural, on els Mercats tradicionals poden –i han-,  de salvar aquests coneixements adquirits al llarg dels segles i que han  convertit el petit país on vivim en un referent gastronòmic mundial.

Vull convidar  la gent a anar a comprar -encara que sigui un sol dia-, al Mercat del Lleó. Per a provar-ho, per a veure-ho i per a viure-ho. Una visita breu, sense esforç, a comprar unes cebes tendres acabades de collir; un pollastre de pagès; uns formatges artesans i unes nous, o una mica de peix fresc de qualitat. Mentrestant, sense vergonya, preguntem, parlem, conversem, sumem coneixements, demanem la millor manera de cuinar o expliquem a la senyora que tenim al costat que la carbassa laminada i al forn és increïblement bona i molt fàcil de fer. M’agradarà poder enriquir el meu dia a dia, aprenent dels vostres coneixements gastronòmics.

Ens veiem al Mercat!

Toni Vallory, cuiner

31, gener 2011   1 Comentari · » Subscriu-te al RSS dels comentaris

La Carxofa, per Iolanda Bustos

iolanda-cuina

Quan vaig obrir el meu restaurant  La Calèndula a l’Eixample de Girona ara fa un any i mig, el primer lloc on vaig anar a comprar va ser al Mercat del Lleó, i ho vaig fer per una raó: volia saber com i què menjaven els gironins. Jo que venia de l’Empordà on la meva cuina estava adreçada a un públic majoritàriament turístic i de Barcelona, tenia unes receptes que sabia que eren irresistibles, però i els gironins?
Vaig fer una mena d’estudi de mercat i mai millor dit. Em posava a la cua i deixava que m’anessin passant així escoltava i prenia nota dels aliments més venuts de cada parada, els consells de la peixatera, el carnisser, la pagesa… les preguntes i inquietuds de la gent que visita el mercat. En moltes ocasions, o el venedor/a em reconeixia pel meu programa de cuina a TvGirona, o els meus llibres i acabava generant un diàleg de consells gastronòmics sobre el que es venia a la parada.
De tot en vaig concloure que els clients del mercat del Lleó són persones que busquen qualitat, proximitat i confiança. Més que clients, són amics del Mercat, una fidelitat que només es guanya amb esforç i molta professionalitat de la gent que hi ven.
Poc temps després també he tingut la oportunitat de realitzar classes a l’Aula del Mercat, un espai on compartir més que receptes, on l’aprenentatge ha estat mutu i on he passat estones molt maques. Gairebé podria dir que la meva porta d’entrada a Girona a estat a través del mercat!

Vull aprofitar també l’oportunitat que se m’ofereix de participar en aquest bloc per parlar-vos d’una de les hortalisses que més m’agraden, LA CARXOFA.
Aquesta flor, típica d’hivern, està considerada com el millor aliment pel fetge.
L’alcohol, l’excés de greixos i de proteïnes d’origen animal, així com certs medicaments, són les principals amenaces per el bon funcionament del fetge. Hi ha aliments que afavoreixen la funció hepàtica, o la seva recuperació després d’una afecció, i de la vesícula biliar, amb lo que millora la digestió. Són els vegetals amb lleuger sabor amarg, como la carxofa, que comparteix propietats amb la xicoira, l’endívia, l’escarola, el rave o l’albergínia.

Per un costat, la cinarina, substància que proporciona el sabor amarg a la carxofa, és reconeguda pel seu efecte colerètic, es a dir, augmenta la secreció de bilis. La cinarina també és un bon diürètic. Per altre costat, la inulina, polisacàrid abundant en aquesta verdura, estimula la gana i afavoreix la digestió. A més la inulina també funciona molt bé en casos de diabetis. La carxofa ajuda en la digestió d’aliments greixosos i col•labora en la descongestió del fetge perquè aconsegueix que la bilis sigui més fluida.

La carxofa també és molt rica en fibra, molt eficaç contra l’estrenyiment. A més la fibra proporciona sensació de plenitud, que fa que ingerim menys aliments. Les persones que tinguin tendència a fer flatulència, per l’excés de fibra que contenen seria bo que acabessin el menjar amb una infusió de camamilla, anís verd, fonoll…

COM COMPRAR-LA I CONSERVAR-LA

A l’hora de comprar carxofes, s’han de seleccionar les més grosses i pesades en proporció a la seva mida, amb les fulles grosses, compactes, ben formades, que estiguin apinyades.
Per comprovar la seva frescor es pot apretar la carxofa prop de l’oïda; si s’escolta un crec, és símptoma de frescor. Si les fulles estan toves i s’obre amb facilitat, pot ser que ens trobem amb un cor endurit i sec.
El fred moltes vegades fa que les fulles més externes s’enfosqueixin. Però això normalment no altera la qualitat culinària
Després de la collita, les carxofes s’han de guardar en llocs frescos lo abans possible. Si s’introdueixen en una bossa de plàstic tancada i es deixen a la nevera, es conservaran una setmana ben bona. Amb la tija es poden mantenir en aigua com si fos una flor tallada, però sempre en un lloc fresc. Perquè no s’assequin, evitarem tallar la tija fins al moment del consum.
Una vegada cuites, s’han de conservar a la nevera i consumir en 24 hores. També es poden congelar para augmentar la seva conservació durant varis mesos.

LA RECEPTA:

CARXOFES AMB LLAGOSTINS I CRUIXENT DE CANSALADA IBÈRICA

Ingredients per 4 persones:

4 carxofes grosses
4 grans d’alls
16 llagostins
12 làmines primes de cansalada de porc ibèric
sal
1 bitxo

En una cassola es posa oli i s’hi fregeixen els alls, el bitxo i els caps dels llagostins, quan l’oli hagi quedat tenyit de vermell, es passa pel colador xinès tot aixafant els caps.

En aquest oli és on haurem de posar les carxofes netes i tallades a quarts, ho condimentem amb sal, i deixem fregir, hidratant amb un xic d’aigua fins que quedin cuites.

En una paella a part fem els cruixents de cansalada simplement posant una mica d’oli i fer-la daurar per les dues cares. En aquesta mateixa paella hi courem les cues de llagostins que haurem pelat i salat prèviament; només les marcarem fins que canviïn de color.
Disposem en un plat una base de carxofes i per damunt hi col•loquem les cues de llagostins amb la cansalada i ho amanim amb l’oli restant de coure les carxofes.

Que vagi de gust! I salut!

Iolanda Bustos, cuinera

24, gener 2011   5 Comentaris · » Subscriu-te al RSS dels comentaris

Les parades del Mercat del Lleó: Peixos i Marisc

peixos3

La pesca a la Costa Brava i a tot el litoral català és especialment important i de molta qualitat. Josep Pla, gran escriptor, va descriure al seu llibre “El que hem menjat” (Ed. Destino) els grans i millors peixos del litoral que la cuina catalana prepara amb especial èxit.

Els peixos i marisc que trobem a les parades del Mercat del Lleó són els més frescos i propers pescats a les platges del litoral català.
Els recordem per la divisió de característiques de cadascun:
Peixos Blancs: Corball, Llobarro, Escórpora, Nero, Roger, Llenguado, Daurada, Pagell, Sard, Déntol, Congre, Bacallà, Rap, Morralla.
Peixos Blaus: Sardina, Anxova, Verat, Sorell
Mol·luscs i Crustacis: Calamars, Llogant, Llagosta, Espardenyes, Garotes, Musclos de Roca, Ostres.

La proximitat territorial de la costa afavoreix que el peix arribi amb totes les propietats, sabor i qualitat a les parades del nostre Mercat i això és signe de que el producte del Mercat és de la millor factura, característica que assegura que els menjars seran saborosos i alimentariament complets.

La Pesca Salada és un tipus de producte que prové del temps en que s’havia de conservar el peix per mitjans tradicionals, la sal especialment, i ara s’han convertit en un producte que està present a totes les taules malgrat la conservació dels peixos es pot fer d’altres maneres, perquè afegeix gustos diferents que són part de la nostra tradició cultural gastronòmica.

Les parades de Peix, Marisc i Pesca Salada del Mercat del Lleó són:

PEIXOS, MARISC I PESCA SALADA, Pesca salada MATI

Peixateria ISABEL I MATIA, Peixos POL, Peixos SERRA

Pesca salada CONSOL, Peixos CAMPS, Peix i marisc MERCÈ

Peix i marisc CARME, Peixos ARBUSÀ, Pesca salada REMEI

Peixos TONI ORTIZ, Peix fresc PERE I ROSA

peixos2

16, gener 2011   Cap Comentari · » Subscriu-te al RSS dels comentaris

Les parades del Mercat del LLeó: Carns i Embotits

carns

Als Mercats d’Abastaments, al contrari que als hipermercarts moderns, els productes es venen per especialització. Cada parada és un lloc on trobem un tipus de producte específic i les persones que ens els venen tenen coneixements concrets sobre la seva procedència, les característiques i la preparació.

Aquesta especialització és un dels valors fonamentals dels Mercats d’Abastaments. Els productes són de molta qualitat, de procedència propera i preparats amb cura per al consumidor directe, sense intermediàris.

La tradició del Mercat del Lleó com a Mercat Central d’Abastaments de Girona és la de la venda de producte fresc i de qualitat, preparat per persones amb tradició i coneixements dels productes que venen i proper a les persones que compren cada dia al mercat.

Amb aquest post iniciem una sèrie d’escrits amb la informació de cada parada del Mercat per especialitats.

Les parades de Carn i Embotits venen productes càrnics que són presents a la dieta humana des que va ser possible cuinar-los amb la descoberta del foc pels nostres ancestres. Tradicionalment les peces de carns han estat treballades per a fer-les comestibles i per a poder conservar durant més temps el menjar, per això es fan els embotits i les conserves que desprès han esdevingut menjars de qualitat amb gran presència a la dieta humana.
A Picasa trobareu una sèrie de fotografies de les parades del Mercat: http://picasaweb.google.com/mercatlleo

Aquestes són les parades de  CARNS I EMBOTITS presents al Mercat:

Polleria MIR ; Carns i embotits CASACUBERTA  ; Carnisseria LORETO

Carnisseria xarcuteria ANTONIO MUÑOZ ; Menuderia ROURA

Carns i embotits J. ROMAGOS ; Polleria NURI ; Polleria IMMA

Carns i embutits Ca l’Eva ; Carns i embotits ÉS CLAR ÉS CLAR

L’AVIRAM (antiga Casa Barraqueta) ; Carnisseria ALEMANY

Xarcuteria MANUEL DIAZ ; Pollastres MANEL ; Polleria DOLORS

Carns i embotits MARGARIDA FÀBREGA ; Carnisseria MERCADER

Carnisseria de cavall LLUÍS GARNACHA

carns1

10, gener 2011   Cap Comentari · » Subscriu-te al RSS dels comentaris